No vull limitar la criança en tribu a les dones encara que sí que són les que mes és mobilitzen per dur-la a terme, però avui día els homes son mes concients i estan presents. Les mares sempre hem buscat més suport o empatia amb la maternitat, ara es comença a normalitzar més el fet de criar amb una tribu de dones, homes o grup en general com quan feien les nostres besàvies, i això esta portant molts beneficis amb nosaltres mateixes i les nostres bebès.

El fet de tindre una xarxa de suport o un grup de suport que col·labori entre si, ens ajuda i molt. La soledat de la maternitat es veu minimitzada.

Antigament, la criança en grup es donava de forma natural i espontània, ara comprovem que això forma part d'una planificació familiar a causa de la societat actual en la qual convivim i les pandèmies i restriccions que estem experimentant. També podem dir que a causa del desfilament del teixit social, les famílies en la seva essència ja no conviuen tan unides, la desnaturalització és un mes als nostres dies el que evita la criança entre vàries persones.

La societat evoluciona, segons el meu parer, de forma poc "combinable", la dona fa malabars entre la criança de qualitat per les seves criatures i el món laboral i el que aquest espera d'ella. Continuem necessitant que ens sostinguin en diferents moments per poder arribar a tot, i el fet de poder passar cert temps en grup amb les nostres iguals en fa guanyar en salut mental i alleugera la càrrega que patim.

La tribu arriba també per desmitificar el concepte de supermami... Segur que alguna hi ha, però asseguro que te més d'una tribu també!

Poder criar en grup ens ajuda a l'autoconeixement i a poder alliberar-te de la culpa de complir amb uns estàndard en el que la criança refereix.

Poder conviure en diferents moments amb diferents maternitats ajuda a qüestionar-nos i a poder flexibilitzar les nostres vivències futures i a entendre les passades des de una part més afectuosa i cuidada.

Ja se sap que cada casa és un món, és el mateix amb les maternitats, com diu Andrea Ros, "Lo hacemos como madremente podemos" i això també esta bé.

Saber que gent del teu voltant se sent com tu ens dona tranquil·litat i ens permet gaudir d'aquest temps sense molta pressió.

Si ets mare o ho seràs, busca una tribu, els grups de prepart, amigues en estat igual al teu, grups de desfogament, etc... Acompanyaran la teva maternitat i t'ajudaran.

Jo personalment, amb el meu primer fill va ser vital disposar d'aquesta xarxa de dones, ens reuníem un cop a la setmana amb els nostres nadons i per mi era un dels millors moments del dia.

Poder obrir-me a elles em va reconfortar com a mare i em va donar calma i informació en moltíssimes situacions. A part compartíem un grup de whatsapp on podíem contar pel que fos les unes amb les altres.

A dia d'avui 3 anys més tard mantenim el contacte, ja no ens veiem un cop per setmana, ni de bon tros, però continuem estant allà.

Gràcies, Meritxell, Yasmina, Helena, Estela, Natalia i Marta, Les "chachimamis" han sigut vitals per la meva criança i per mi.