Acompanyament Emocional
L'acompanyament emocional és vital als primers anys de vida, està demostrat que els infants que han disposat d'aquest tipus de criança adquireixen de forma estable l'autoestima, la identitat i l'autonomia, una cosa que, alguna que altra generació enrere, es considerava que la distancia emocional i l'enduriment del tracte amb l'infant podia aconseguir i per sort hem pogut demostrar que és tot el contrari.
Quan abracem, sostenim, validem, esperem... Estem ajudant que el dia de demà el/la nostre filles/ll disposi d'un equilibri emocional.
Quan parlem d'acompanyament ens referim al fet de ser-hi presents, sona fàcil dit així, però realment fins a quin punt podem ser-hi presents en el dia a dia dels nostres infants sense jutjar. Al final nosaltres com a m(p)ares venim generalment d'una educació clàssica i convencional que no contemplava aquestes coses i és difícil no utilitzar la nostra motxilla cap als/les nostres petites/tits.
És habitual que com a m(p)ares vulguem que els nostres fills només experimentin les mal dites emocions "bones" i dic mal dites, perquè no hi ha de bones o dolentes totes són profundament necessàries pel nostre i el seu equilibri. Però necessitem plorar quan ens fem mal i exterioritzar-ho, no perquè vingui la mama i digui que "no és per tant" a nosaltres ens deixarà de fer mal, al cap i a la fi no és ella qui ha caigut, ella no ho sent oi?
Sabem que ho fem perquè és el que ens han repetit fins a l'avorriment a nosaltres, i només volem el bé pels nostres fills...però ens estem equivocant.
Els-hi estem dient que el que elles/ells senten de forma primitiva i natural no esta bé, va completament en contra de la seva naturalesa i els-hi estem obligant a fer-ho.
El que ens ha portat és a ser adults emocionalment disfuncionals que no sabem gestionar el que ens passa.
Patim estrès i ens mediquem sense esbrinar el que ens succeïx dins perquè no ens podem llegir, no ens van deixar.
La nostra feina com a acompanyants és la de validar i entendre que estan sentint, hem de permetre que ho facin i ser-hi en el procés duri el que duri de la forma més respectuosa possible i sense jutjar, no necessiten la nostra opinió.
"l'acompanyament emocional procura que l'infant desenvolupi les seves capacitats per aconseguir així, la seva autonomia e independència, a través d'un vincle proper i confiable creat amb els seus acompanyants..."
I aqui hi arriben els punts per orientar-vos com començar:
A la seva alçada: És important que els mirem als ulls, generalment ho fem des de a dalt, una posició "superior" i això no ajuda a la comunicació i relació.
Acceptar les emocions: Deixar de discriminar-les, si les estan experimentant és perquè són necessàries.
To de veu: Utilitzar un to de veu o un altre és molt rellevant per com reben les/els petits/tes els nostres missatges. Un to de veu relaxat transmetrà la calma que tant necessiten.
Evitar judicis: Com comentàvem abans, és important no condicionar les seves emocions, així evitarem la dependència de l'infant cap a l'aprovació de l'adult.
Respectar: Els seus espais i moments personals, és valuós donar-los aquest temps sense negar-los ni minimitzar-los.
Atenció plena: Sovint estem buscant solució al que ens estan explicant en comptes d'escoltar de forma activa. O som adults que aprofitem cada moment per fer 25 coses a la vegada i responem de forma breu i ràpida al que ens mencionen.
Joc lliure: Acompanyat/da o sol/a, això no és fonamental i ha de ser una cosa que elle esculli.
Raonaments: Són vitals per ells, i els hem de donar de forma clara i amb un llenguatge adequat a la seva edat.
Conseqüències: Les han de viure i més important encara, cal ficar-los paraula.
Ritmes: Cada infant és diferent i té el seu ritme, no els podem comparar entre ells, ja que no li podem demanar al peix que escali un arbre...
Expectatives: N'hem de alliberar com a m(p)ares ja que les/els nostres fills/lles tenen tot el dret a equivocar-se i viure les seves pròpies experiències sense tindre en compte el nostre bagatge.
Premis: Els hem d'oblidar, si volem que el dia de demà facin les coses perquè ells volen i ho gaudesquen, no perquè esperin que algú els-hi doni un copet a l'esquena. No aconseguiran mai connectar amb el que estan visquin i no sentiran goig de forma sincera del exit aconseguit.
Català 
Français